Un sistema més just per al col·lectiu autònom?

Els autònoms i autònomes són la primera línia de defensa de l’activitat empresarial i formen un col·lectiu imprescindible per a la reactivació de l’economia. Ara bé, ser professional per compte propi a l’Estat espanyol pot arribar a ser una gimcana en termes fiscals.

El sistema estatal és clarament insostenible a mitjà i llarg termini en termes financers. Així ho hem subratllat des de la Cambra de Barcelona en un estudi: les prestacions de les persones autònomes se situen a l’entorn d’un 20% per sota de les de les persones afiliades al Règim General i les seves cotitzacions són gairebé un 40% inferiors. Els autònoms/es generen així un dèficit que duplica el dels afiliats/des al Règim General. Està clar que cal una reforma, però... ens hi condueix realment la darrera fórmula proposada per l’Estat? Té en compte les baixes prestacions socials que reben?

Amb l’últim sistema de cotitzacions per trams segons els rendiments proposat per l’executiu central, els autònoms/es que superin els 1.700 euros mensuals pagaran més quota (entre 350 i 590 euros segons el seu tram). Els qui no superin aquest rendiment, o bé pagaran el mateix que ara (294 euros) o se’ls reduirà la quota progressivament fins als 230 euros.

La qüestió important és que, aquesta reforma, segons confirmen els càlculs de la Cambra de Barcelona, es traduiria en més pressió tributària. En el cas per exemple d’una persona autònoma no societari amb un rendiment d’uns 46.000 euros anuals, amb el sistema proposat per l’Estat, aquesta pressió s’enfilaria cap al 30,9% sumant només la quota i l’IRPF. Una pressió tributària que estaria molt per damunt del que pagaria una persona assalariada. Això sí, seria un percentatge inferior al que pagaria una societat mercantil amb una persona assalariada al seu càrrec. En qualsevol cas, quan es tracta de quina és la via perquè les persones autònomes contribueixin al sistema, cal defugir de visions simplistes, ja que la seva realitat és, precisament, molt complexa i heterogènia. Hi podem trobar empresaris o empresàries, professionals enquadrats en col·legis professionals i persones treballadores per compte propi, totes i cadascuna d’elles amb les seves característiques i problemàtiques que insten a actuar de manera discriminada. En cas contrari, si la reforma acaba abocant més incertesa al col·lectiu o no és prou eficient, es restarien incentius a l’emprenedoria, de la qual depèn en gran part el dinamisme productiu i empresarial d’una societat, i més concretament de la nostra.

Per trobar alternatives més flexibles n’hi ha prou de mirar a Europa, on en alguns països la quota és substituïda per aportacions a través dels impostos generals o s’exclou de l’obligació de contribuir determinats col·lectius de persones autònomes. I és que a Europa, a la persona treballadora per compte propi se la tracta com a un potenciador de l’economia. La reforma del RETA hauria d’estar en línia amb aquesta mateixa filosofia, però ara mateix sembla que la intenció principal de l’Estat ha estat simplement recaptar més sense entrar a entendre la complexitat i l’heterogeneïtat del sector.