ELS BRUGAROL

A cals Brugarol -família de l’alta burgesia catalana- la filla, l’Anna, activista social i feminista, decideix canviar-se el primer cognom pel de la mare. “-No abatrem el patriarcat fins que no ens diguem com la mare que ens ha parit.”. Per l’Antoni Brugarol és inconcebible que la seva filla ja no es digui Brugarol, un dels cognoms amb més solera de la comarca. Per això,
recorrerà a tota mena d’argúcies i xantatges perquè l’Anna es faci enrere.

Ramon Madaula escriu i protagonitza una comèdia familiar amb grans dosis d’humor àcid i intel·ligent que enfronta cara a cara les contradiccions dels seus protagonistes. Dues generacions i dues maneres d’entendre el món en una societat on tots voldríem creure-ns un model de coherència absoluta.

L'autor ha dit:

Un dia, una de les meves filles em diu: “Papa, a tu t’importaria si em canvio el cognom pel de la mama?”. Jo, que em vull creure progressista, li vaig dir: “I tant, filla, ja ets gran, fes el que creguis que has de fer. Hi tens tot el dret”. Però dins meu hi va haver moviments sísmics, que no vaig poder dissimular; i tant que m’importava! Que la meva filla ja no es digués Madaula, em sabia greu. Ho sento, no hi puc fer més. Que difícil que és ser coherent! A partir d’aquesta anècdota se’m va ocórrer la historia de la família Brugarol.
Ramon Madaula

La directora ha dit:

En una societat on d’hipocresia no en falta, tots voldríem creure’ns un model de coherència absoluta. Però viure és inevitablement contradir-se i redescobrirse. Precisament perquè vivim en societat, ens trobem constantment havent de negociar internament la imatge que tenim de nosaltres mateixos, allò que ens pensem que som (o que ens agradaria creure que som). Com es gestiona aquesta contradicció?
Els protagonistes d’Els Brugarol lluiten per les seves veritats, tots tres convençuts que aquestes els defineixen. Per l’Antoni, aquesta veritat passa per assegurar la continuïtat del cognom familiar, costi el costi. Però per això haurà d’aconseguir com sigui que el seu gendre, el Pablo, un jove d’idees revolucionàries i ideològicament a les antípodes de l’Antoni, li faci costat.
Aquest és el detonant de l’obra, que amb un humor àcid i intel·ligent enfronta cara a cara dues generacions, dues maneres d’entendre el món, i obliga els seus personatges a replantejar-se tot allò que donaven per fet sobre si mateixos. És el nom – o en aquest cas el cognom – que fa la cosa? Es pot canviar el sistema des de dins? Fins a quin punt podem dir que sabem realment qui som? Potser és que, en el fons, la felicitat es troba en acceptar la contradicció que habita en aquesta escletxa entre qui ens pensem que som i el que realment fem; i en gaudir de l’ambivalència de viure.
Mònica Bofill