PISTA
LA FLORIDA
L’alumnat de cicle superior de l’escola Sol Ixent de Corbins hem dut a terme el projecte «Recuperem la memòria de Corbins». L’objectiu principal ha estat fer un recull d’informació de diversos espais i llocs d’interès del municipi, actuals o ja desapareguts. Tot i que hem trobat informacions escrites, la principal font ha estat oral, de corbinencs i corbinenques que han vingut a l’escola a explicar-nos les seves vivencies i records, sense els quals no hagués estat possible fer aquest projecte.
Volem agrair les aportacions fetes a: Èric Berga Sesé, Antonio Llobera Solans, Rosinda Moncasi Camarasa, Emilio Paijà Cepa, Roman Pàmpols Sales, Ramon Pujol Lesan, Belén Solans Paüls, Dorita Solans Paüls, Rosita Solans Guillamet, Manolita Solans Gràcia i Rosita Solans Torreguitart.
Agraïm també el suport i col.laboració de l'Ajuntament de Corbins.
Per tenir informació dels altres llocs i punts d'interès cliqueu el següent enllaç: Recuperem la memòria de Corbins
Actualment de la Pista la Florida queden aquestes runes. Als laterals hi ha la resta de les llotges i al fons l'edifici on hi havia el bar i des d'on es projectava el cinema.
Vista d'una llotja numerada.
La Pista la Florida era un espai a l’aire lliure que al seu temps va ser pioner, s’utilitzava per a fer balls i activitats multiculturals: cinema, hoquei, patinatge artístic, espectacles, teatre…
El nom de “la Florida” li ve perquè estava molt guarnit de roses i llumetes de colors (les bombetes originals eren transparents, però les van pintar de color roig i blau per donar més color a la sala).
Normalment la Pista la Florida es feia servir més a l’estiu perquè era un espai a l’aire lliure.
Abans, fa anys, en un diumenge qualsevol la rutina era:
-Anar a missa al mati
-Feien ball matinal amb tocadiscs
-Anar a casa a dinar
- Anar al cinema a veure dues pel·lícules per la tarda
-Anar a sopar a casa
-Feien ball de nit amb orquestra.
Davant de la Pista la Florida hi havia una sala de cinema per l'hivern (actualment encara hi ha la tribuna a la façana que és el lloc on hi havia els projectors).
La pista, de formigó, i les llotges eren a l’aire lliure (actuals runes) i hi havia un escenari cobert amb vestidors al costat (on actualment hi ha l’herbassar).
Les llotges estaven numerades i s’assignaven per famílies durant tot l’any estaven fetes d’obra, el material més a mà i més proper en aquella època. L’acabat era morter lliscat per evitar que les robes de mudar es fessin malbé. Entre les llotges hi havia una petita paret de separació i un petit esglaó a peu de pista. A l’igual que la resta d’espai, calia pintar-les cada any i es feia amb calç i vitriol (li donava color blau a la pintura).
També hi havia una cabina de cinema i la pantalla estava dalt de l’escenari, protegida.
Les mares i les padrines vigilaven des de les llotges les parelles que ballaven, si veien que una parella ballava dos vegades amb la mateixa persona, els hi deien que canviessin de parella.
La Pista la Florida era d’una família particular. En un cert moment el jovent no va estar d’acord amb les normes que ficava el propietari i van decidir fer les festes fora. Amb el temps, a causa d'això van decidir construir un altre sala de ball, l’antiga Sala Coliseum.
Aproximadament, la Pista Florida es va construir l’any 1950 i va deixar de funcionar l'any 1965-1970.
Curiositats: A la Pista la Florida no hi havia nevera i per refredar la beguda tenien uns baguls de fusta. Per dins estaven folrats de suro i xapa galvanitzada. Cada dissabte, la Gremial pujava el gel des de Lleida. Posaven les barres de gel damunt dels baguls de fusta i a l’anar-se desfent, l’aigua freda queia dins la caixa on hi havia les begudes. No tenien cervesa i sí servien molta gasosa.
Nel.la Roman, Bruna Maurici
Paula Jaimejuan i Manu Piñas