En el context de l’associacionisme juvenil, com a part d’una societat canviant, és necessari adaptar-se constantment. Les persones joves s’enfronten a un gran nombre d’estímuls i oportunitats i, conseqüentment, poden assumir compromisos més volàtils. Per aquest motiu, treballar en la promoció de la participació esdevé una forma per reforçar les entitats juvenils i garantir la seva continuïtat i l’èxit dels seus objectius.
A més, per tal d’establir espais democràtics dins l’entitat és essencial promoure i fomentar la participació de les membres; considerada una eina indispensable per aprofundir en la pràctica de la democràcia, ja que representa una de les seves expressions més importants.
En el següent article s’intenta facilitar una eina útil per promoure una participació interna més profunda dins de les associacions. Aquesta eina pretén que les associacions millorin les seves estructures de participació, la qual cosa tindrà un impacte positiu en la qualitat del seu treball i en la implicació de les seves membres.
Índex
Abans de començar
Si us cal fer un procés de revisió interna sobre el grau de democràcia de l’entitat per a millorar la participació interna, us podeu ajudar de l’autodiagnosi ‘Com de democràtica és la nostra entitat?’ (CRAJ).
Cal remarcar també, que la participació requereix motivació personal i implica un cert grau de responsabilitat i compromís. Aquesta característica fa que la participació sigui una opció estratègica i estructural inherent al funcionament democràtic de qualsevol projecte col·lectiu. Quan una persona decideix involucrar-se en un projecte associatiu, està dedicant el seu temps i esforç per contribuir a una causa col·lectiva. Tot i que aquesta participació pot semblar desinteressada a simple vista, també ha de satisfer certes expectatives individuals, com ara aspectes emocionals o socials.
Què entenem per participar?
Existeixen múltiples definicions sobre què és participar, a la publicació ‘Aprendre a participar’ (Fundació Bofill) ho defineixen de la següent manera:
Participar és contribuir, col·laborar, implicar-se, expressar-se lliurement, aportar, prendre decisions, dialogar; en definitiva, convertir-se en protagonista actiu en les diferents esferes de la vida personal i contribuir activament en els afers de l’entorn. La participació, doncs, implica un procés permanent de donar i rebre que s’encamina cap a un objectiu comú.
Per tant, participem quan exercim la nostra capacitat de decidir i incidir en allò col·lectiu, apropiant-nos de la nostra pròpia realitat. Amb aquesta base s’estableixen tres condicions indispensables per a la participació: voler, poder i saber.
Les tres condicions per a la participació
El fet de voler recull la inquietud de la persona per a implicar-se. Sense aquesta premissa, poc farem; si la gent no vol participar, per molt que creem espais de participació, aquests estaran buits. A la vegada, però, això no pot ser l’excusa per no crear espais de participació, sinó que ha de ser una palanca que ens obligui a conèixer les motivacions i les necessitats de les persones que participen.
De la mateixa manera, si no hi ha espais per a poder participar, la voluntat pot quedar frustrada. Per aquest motiu les entitats s’han de dotar de tots els espais possibles per a articular diferents formes de participació i totes elles han de sumar en la mateixa direcció. S’ha de poder opinar, decidir i executar, és a dir, tenir poder de participació i capacitat de decisió i intervenció d’allò que ens afecta.
Per últim, per a poder participar en igualtat, totes les membres de l’entitat han de saber, és a dir, han d’estar en igualtat de condicions pel que fa al coneixement de l’entitat i del seu entorn. En aquest sentit, val la pena posar esforços a informar correctament la gent que participa d’un projecte com una manera de millorar la seva tasca.
En definitiva, sense participació no hi ha democràcia, i com més participació hi hagi, més democràtica serà l’entitat. Qualsevol projecte o entitat és el que és gràcies a les persones que la formen, i, per tant, són totes les persones que la constitueixen les que tenen dret a dir i a decidir quin rumb ha de prendre el projecte.
Escala de participació
Hi ha moltes maneres diferents de participar dins d’una entitat. En aquest sentit, podem distingir diferents nivells dins d’una escala de participació:
- Participació esporàdica: persona que, espontàniament, participa de l’acte final de curs de l’entitat, que és consumidor de tallers i xerrades, etc.
- Compromís puntual: persona que, a banda de participar esporàdicament, agafa un compromís concret en un determinat moment. Per exemple, elabora el cartell d’un acte, dinamitza alguna activitat, etc.
- Compromís constant: persona que forma part d’una comissió o equip i que participa activament a gairebé tots els nivells de l’entitat.
- Responsable associatiu: persones coordinadores, membres de junta directiva o similar, que tenen un compromís actiu i constant amb responsabilitats rellevants dins l’entitat.
Cada entitat és un món, i, per això, cada una tindrà una escala més o menys semblant a la que acabem de descriure. És important reconèixer que tots els agents que participen en una entitat han de tenir la seva oportunitat de participar i és essencial preservar aquesta oportunitat; com també diversificar les maneres de participar i que cadascú pugui triar quina és la via que més s’adapta a les seves necessitats i interessos.
Eines clau per a la participació
Per tal de tenir una gestió i lideratge col·lectiu cal una sèrie d’elements o recursos essencials que facilitin i promoguin la implicació activa de les persones en un procés o activitat. Aquestes eines poden ser diverses i poden variar segons el context o l’objectiu específic de la participació. Utilitzar-les pot millorar la qualitat de la participació i permetre un diàleg i una cooperació més eficients per assolir els objectius o resoldre problemes de manera col·lectiva.
Visió de l’entitat
L’ideari serveix perquè les membres hi refermin el seu compromís. Sovint, el fet d’assentar les bases d’un consens al voltant de què volem treballar implica la renovació de la implicació de les persones participants: quan treballem en equip amb un mateix objectiu i som capaces d’arribar a consensos, els resultats són doblement satisfactoris. Per tant, serà clau preveure espais de reflexió conjunta sobre qüestions estratègiques de l’entitat.
Reglament de Règim Intern
Dins d’una assemblea o grup de persones, val la pena reglamentar els procediments, òrgans i canals de participació per garantir l’aplicació d’uns mecanismes normatius que facilitin la participació interna. Es tracta d’establir un sistema de garanties, però també ha de ser un recurs a l’hora de treballar. Aquest document permet completar allò que no regulen els estatuts sobre el funcionament intern de l’entitat.
Per saber-ne més sobre el Reglament de Règim Intern, consulteu l’article ‘El Reglament de Règim Intern’ (CRAJ).
Comissió d’acollida
A participar se n’aprèn participant; ningú neix après. És important que garantim el dret de totes les persones a participar en igualtat i això implica a acompanyar el seu procés d’aprenentatge. Una manera de fer-ho és designant un responsable o una comissió que doni suport a les persones nouvingudes a conèixer els processos interns de participació i apoderar-se. Val la pena fer formació expressa per a aquestes persones, com també pot ser interessant editar material (organigrama, espais de decisió i com prenem les decisions, història de l’associació…).
Per saber més sobre com acompanyar a les persones a l’entrada a l’entitat, llegiu ‘El relleu a l’entitat’ (CRAJ).
Relleu
Si hi afegim que les entitats juvenils són mòbils per definició i que el relleu generacional (o la seva manca) dificulta la seva pròpia supervivència, veiem que és cabdal treballar per a un relleu continuat. La democràcia interna té molt a veure amb aquests relleus. Com més normalitzats, més democràtica, participativa i transparent serà l’entitat. Per tant, cal que existeixin mecanismes explícits per promoure el relleu (que es produeixi un període de solapament entre càrrec entrant i sortint, afavorir la rotació de càrrecs, tenir guies explicatives de les tasques a fer…)
Treball per comissions
Una manera òptima d’organitzar la participació és la creació de comissions de treball que s’encarreguin d’aspectes específics d’un projecte més global. Així doncs, es pot fer una subdivisió de tasques en funció dels interessos, coneixements, afinitats personals o capacitats de cada una de les persones participants.
L’existència de comissions de treball és un element clau que distribueix les responsabilitats i tasques. És important que les comissions gaudeixin d’una certa autonomia, que puguin autogestionar-se i prendre decisions. Ara bé, també és igualment important que hi hagi un seguiment per part de la resta per tal que estiguin al dia de la feina que es duu a terme com a exercici de transparència.
Metodologia de projectes
En el desenvolupament de qualsevol projecte, es poden definir diverses etapes, en les quals s’ha de poder participar amb les condicions que abans hem esmentat. Tot projecte té una metodologia o, si es vol, una pedagogia, a través de la qual pretén aconseguir els seus objectius. Les fases d’aquesta pedagogia es poden definir de moltes maneres, per exemple amb la pedagogia del projecte: definir el projecte, planificar, executar, avaluar i tancar.
Comunicació interna
Les associacions es doten d’uns canals de comunicació i d’uns òrgans de presa de decisions. En definitiva, d’uns mecanismes formals (assemblees, reunions, memòries, trameses…) i d’altres de més informals (xats, xerrades al bar…). Sovint, els problemes venen quan hi ha una disfunció entre aquests canals. Per aquest motiu, és molt important que els uns no substitueixin els altres i potenciar-los tots dos de manera explícita.
Cures
L’ètica de les cures (concepte desenvolupat per Carol Gilligan) té en compte les subjectivitats i obre la mirada més enllà de la igualtat formal. Incorporar les cures implica dotar del mateix valor i importància a les subjectivitats, les experiències, les percepcions i les emocions que a la racionalitat i l’objectivitat.
Les cures també estan estretament relacionades amb la democràcia profunda; la democràcia no és només quelcom racional, sinó també és subjectiva i emocional. La nostra entitat pot definir-se com a democràtica, incloure-ho dins dels seus valors i tenir certes estructures formals de presa de decisions. Aquesta democràcia formal, però, no implica necessàriament que tothom se senti lliure o amb les condicions que necessitaria per participar.
Per tant, es tracta de revisar si les persones se senten còmodes i lliures per participar, si se senten escoltades i reconegudes, entre altres coses.
Els perills de la participació
- La participació com una finalitat: la participació no pot ser una finalitat per ella mateixa, sinó un mitjà per a assolir un objectiu. És una manera de fer les coses. Es participa per a aconseguir alguna repercussió positiva, sigui a nivell personal o de manera col·lectiva.
- Hiperparticipació: el temps de les persones és limitat; si ens obsessionem amb la participació, caurem en l’error d’impedir precisament allò que busquem. Optimitzem els recursos, dosifiquem el nombre de reunions i la seva durada, distribuïm bé les tasques a realitzar i donem confiança a qui les executarà. En aquest sentit, és important que les persones amb capacitat i interès a participar no quedin ofegades amb un excés de tasques i responsabilitats, ja que estaríem fent minvar la seva eficàcia, la seva motivació i també la possibilitat de participació de terceres persones.
- Quan la participació ho és tot: un error que sovint es comet és valorar un projecte únicament en funció de la gent que hi ha participat en comptes de valorar-lo en funció de l’acompliment del conjunt dels objectius que es marcaven. Si els objectius s’han complert, encara que hi hagin participat menys persones de les que esperàvem, no vol dir que s’hagi fracassat.
- La tirania de les persones participants: si la participació implica capacitat de decisió, es pot acabar donant el poder de decisió a una minoria amb més capacitat de participació (temps, recursos, experiència…). Cal garantir que les decisions es prenen en favor del projecte i que hi ha diferents metodologies participatives, per tal que les decisions i el dia a dia de l’entitat no recaiguin en unes poques persones. Podeu conèixer com treballar les dinàmiques de poder dins les entitats amb aquest article.
Altres enllaços d’interès
- Eina d’autodiagnosi: com de democràtica és la nostra entitat? (CRAJ)
- Aprendre a participar (Fundació Bofill)
- L’ideari de les entitats (CRAJ)
- El Reglament de Règim Intern (CRAJ)
- El relleu a l’entitat: acompanyar a les persones en l’entrada i la sortida (CRAJ)
- Les cures a les entitats (CRAJ)
- Les dinàmiques de poder dins les entitats (CRAJ)
- Guia per a millorar la participació interna de les entitats (Generalitat de Catalunya)
- Idees per associacions participatives (Torre Jussana)
- La participació interna a les entitats (Xarxanet)
- Governança democràtica: guia pràctica per ser una entitat més participativa (Ecom)
Si teniu dubtes o necessiteu un cop de mà, poseu-vos en contacte amb nosaltres o demaneu-nos un assessorament gratuït escrivint a info@crajbcn.cat, trucant al 93 265 52 17 o per Telegram o WhatsApp.
