L’ofici de mar endins està farcit d’homes. A vegades veiem alguna fèmina remenant xarxes a port però no solen embarcar. La Pat, @patbrosp, és una de les poques pescadores que hi ha, pesca al Cap de Creus i és de Colera. Em trobo amb una noia jove, tota passió!, que parla de la mar i li brillen els ulls.

Com arribes fins aquí? Per què pescadora?

Des de petita he viscut davant del mar, el meu pare era patró d’una barqueta d’arts menors. Quan anava a l’escola, sortia del llit com un coet per poder acompanyar-lo a pescar a les 6 del matí. Tornàvem a les 9 per anar a l’escola però per a mi era vital començar el dia amb aquella adrenalina, aquell moment de tranquil·litat, aquell soroll del motor i estar a l’abadia del poble, veure’l des de l’aigua. Durant el confinament necessitava tenir un ofici en què hi poguéssim ser la mar i jo.

Què et fa anar mar endins?

L’emoció que sempre és un medi canviant, les diferents coses que poden passar i les coses que pots veure-hi, les diferents espècies que t'hi pots trobar sobretot si observes, oi? La incertesa de no tenir una seguretat. Surts sense saber què passarà, i això és un sentiment, una emoció que enganxa. 

Quins avantatges tens com a dona en aquest ofici?

Com a dona he tingut una gran experiència perquè m’he pogut embarcar amb un patró que empodera les persones i, sobretot, té experiència de treballar i compartir la mar amb les dones. Les dones al sector pesquer han de fer-se un lloc i han de fer saber que poden ajudar i aportar molt dins d’una embarcació. Aportem valors i sentiments, emocions que poden fer-lo molt més agradable. M’encantaria que en fóssim més, ho estem promocionant des de l’Associació Catalana de Dones de la Mar.

Com vius la pesca, tu?

Evidentment ho visc amb patiment zero. Passi el que passi, el 85% de les vegades que torno n’estic igual de contenta. En el moment que surto del port veig la sortida del sol i veig que cada dia és diferent, pesquem al Cap de Creus, veiem els afloraments de pegmatita, calem, busquem els galls per xorrar, anem desclavant el peix de mica en mica i cada peix que puja me’l miro amb “carinyo”. De vegades pugen estrelles o branques de gorgònia que han perdut la pedra i amb molt “carinyo” les desclavo de les xarxes, les poso en unes copes grans amb aigua de mar, i quan arribem a port les dono als biòlegs, i sé que tornen al mar. El meu patró té una frase que m’encanta i me la quedo al cor, diu: “A mar no existeixen horaris sinó que existeixen moments”, i realment sí que tenim horari per sortir del port: les 5, les 6 o a les 7, segons època de l’any, del fred o de la llum, però tornem quan s’acaba la feina: les 12, la 1, les 3...

Pesqueu amb tresmall?

Sí, i amb nansa però sempre tresmall i solta, i un altre de molt tradicional que es diu la bolitxa, pocs mesos a l’any a Cala Prona, Cala Tavallera i Cala El Pas, on agafem bonítol i bacora.

Consideres que feu una pesca sostenible?

Intentem deixar al mar la menor empremta possible, no és una pesca que malmeti el fons i col·laborem amb bons biòlegs. Participem en un projecte que es diu Desmarees, que controla la pesca accidental d’algunes aus protegides, com els corbs marins, que podrien enganxar-se a la xarxa, i també amb el projecte Rescap, que consisteix a treure les gorgònies de les xarxes, recuperar-les i replantar-les. I encara un altre que es diu Miticap, pel qual tractem de pescar amb xarxes de tresmall amb mida molt més gran per no pescar peixos de mida petita.

El tema de les xarxes que es perden?

Fem neteja de fons marins al Port de la Selva per treure xarxes perdudes durant l’any. 

Com veus el tema del peix a la nostra costa?

Al mar cal escoltar-lo, cal ser-hi present. Es recupera ràpid però necessita vedes. Algunes vedes ja les posa el temps i d’altres les hi hem de donar conscientment. També és important fer sinergies amb persones enteses, i continuar tenint una quota justa perquè els pescadors petitets puguem viure millor. Hi ha coses petites que donen una riquesa i una biodiversitat molt gran.

On podem comprar el peix que pesques?

S’ha de prioritzar peix de la nostres costes provinent d’una pesca sostenible. Màxima proximitat. A la peixateria podem preguntar o mirar les etiquetes, d’on prové i de quin art de pesca. Nosaltres pesquem amb tresmall, pesca d’arts menors o artesanal que es diu, però també hi ha altres arts com l’encerclament, l’arrossegament, etc. I quan anem a un restaurant convé preguntar l’origen del peix i de quin art de pesca prové.

Des de www.empordamar.com donem a conèixer uns tallers divulgatius (Del Mar als Cims) sobre els arts de pesca, sobre la biologia, i les espècies de flora i fauna de Cap de Creus i del Mediterrani, i també tenim un espectacle familiar de clown @pescaplastik que fa referència a la problemàtica amb els residus i els plàstics a les nostres costes i a la nostra mar en clau d’humor. //